tag:blogger.com,1999:blog-43568699344239686822024-03-13T19:39:18.233-07:00Contes Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.comBlogger33125tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-31935904022848983412013-06-09T03:47:00.002-07:002013-06-09T03:47:25.519-07:00Món màgic<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-KWbi33okjuE/UbRc3_8g2qI/AAAAAAAAAEM/spADZL0HXXQ/s1600/llibres.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://3.bp.blogspot.com/-KWbi33okjuE/UbRc3_8g2qI/AAAAAAAAAEM/spADZL0HXXQ/s1600/llibres.bmp" yya="true" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/--1vbgH3bSyo/UbRc6umiraI/AAAAAAAAAEU/HOtX5zpOQ4A/s1600/llibres2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/--1vbgH3bSyo/UbRc6umiraI/AAAAAAAAAEU/HOtX5zpOQ4A/s1600/llibres2.jpg" yya="true" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-ma6UdkzUkJ8/UbRc9UkjhXI/AAAAAAAAAEc/NAvmad0-KfQ/s1600/llibres3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="http://2.bp.blogspot.com/-ma6UdkzUkJ8/UbRc9UkjhXI/AAAAAAAAAEc/NAvmad0-KfQ/s1600/llibres3.jpg" yya="true" /></a></div>
El món màgic de les fades, dones d'aigua i llibres fantàstics ens transporta a móns de somni!Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-87808041976776544252013-06-09T03:39:00.000-07:002013-06-09T03:39:22.595-07:00Jaume<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Sempre havia viscut en el seu món.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Era un solitari, alguns cops l’havien qualificat de tímid. La veritat era que buscava la solitud per poder escriure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">No escrivia novel·les de ficció perquè senzillament no era fantasiós. Deia que li faltava imaginació per recrear temps i espais irreals; per això es centrava en la història del seu país. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En aquell moment el seu país vivia en una interminable crisi econòmica i necessitava desesperadament raons per lluitar, combatre i tirar endavant dins un marc polític de canvis i incerteses.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Aquest petit país era una nació, amb la seva cultura, tradició, història i desitjava escriure sobre un fet històric real que els lectors poguessin ésser transportats en una època difícil, però a la vegada amb una gent lluitadora per arribar a una cohesió social i unitària; tenir la idea de pertànyer a un lloc i que la unió donava la força per aconseguir el que s’havien proposat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Eren temps difícils per escriure i publicar una novel·la d’aquestes característiques perquè els lectors buscaven l’entreteniment fàcil. No estaven acostumats a pensar, a reflexionar sobre temes feixucs. Trobaven la vàlvula d’escapament en el misteri, el suspens, la ciència ficció, la comèdia…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">No tenia parella, i tampoc trobava a faltar cap dona a la seva vida. Havia tingut relacions esporàdiques i amigues especials, però res seriós. No es volia comprometre perquè la seva professió l’absorbia tot el dia. Era metòdic en la seva feina i sempre es preparava a consciencia quan començava una obra nova. Investigava, feia recerca i es tancava durant dies. Els temes eren tractats amb una cura precisa i un talent extraordinari per la versemblança. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Només creia en els fets comprovats i en el que veia amb els seus propis ulls. Era un escèptic en tots els temes i aspectes. Ho qüestionava tot; si hi havia una justificació científica per algun fenomen, aquest era cert i verdader i si no era un engany o una fantasia. Era un empirista, home de lletres lògic i guiat només per la ciència. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan era més jove, havia estudiat periodisme i història; no obstant, no volia ser professor ni treballar en un mitjà de comunicació. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La seva passió era escriure el que li agradava i s’ho podia permetre gràcies a viure de les propietats heretades dels avis, les quals estaven totes arrendades o llogades. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Però la seva vida donà un gir inesperat quan decidí anar-se’n de vacances a Escòcia.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Volia tranquil·litat, odiava les massificacions de gent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Amics seus li havien recomanat aquest destí; primer perquè la situació en què es trobava el país era semblant a la petita nació, la qual en formava part, l’altra raó era el paisatge, els colors, l’aire pur, el clima, la sensació d’aïllament…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Agafà un vol econòmic des de la seva ciutat i quan arribà a Glasgow ja tenia reservat un bitllet per l’autocar al poble on havia d’anar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Estava acompanyat per poca gent, les carreteres eren desertes amb un paisatge verdós, frondós,…Arribà al seu destí, havia llogat un petit estudi en una casa rural. Ja s’havia informat prèviament que era l’únic hoste, així podria estar tranquil per escriure la seva novel·la. Ja tenia pensat l’argument i els personatges, ara només faltava enllaçar la història perquè tingués sentit. Sempre havia pensat que l’inici i el desenllaç eren els més fàcils de crear; la dificultat residia en el desenvolupament de la història i era el que li tocava fer.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Els propietaris eren gent de la terra; completament escocesos. Els va comparar amb pagesos de les terres gironines: forts, valents, decidits, treballadors i amb una mirada que transmetia un passat gloriós.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">De seguida es va adaptar aquella vida organitzada, amb uns horaris estables i activitats ordenades per aprofitar qualsevol moment per escriure, tenia clar que no era un turista qualsevol, tenia un propòsit i aquest era escriure tot el dia. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>S’aixecava, anava a córrer una hora, es dutxava i esmorzava. Escrivia durant tot el matí, dinava plats típics de la regió, nedava al llac una estoneta per relaxar-se. Li encantava l’aigua freda, treballava els músculs i era vigoritzant per tornar a treballar durant tota la tarda. Sopaven aviat i llavors es posava a llegir o a escoltar música. I així cada dia, es podia quedar quan volgués perquè havia agafat vol d’anada, però no de tornada.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Un dia, el punt de vista objectiu i empíric que havia tingut de la vida fins en aquell moment canvià. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Nedava pel llac tranquil, immers en els seus pensaments. De sobte va veure una ombra al seu costat, però de sobte va desaparèixer. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Pensà que s’ho havia imaginat i no li donà gens d’importància. Aquella mateixa nit, la Loreen, preparant el sopar li explicà llegendes de la zona, mentre el seu marit estava preparant la llar de foc perquè a les nits sempre refrescava. Ell no en va fer cas, era una terra de supersticions i com que no ho havia vist amb els seus propis ulls, era com si li parlés d’un món irreal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">A la tarda següent, nedant enmig de la calma, notà una carícia a l’esquena, es girà, però no veié res, segur que s’ho havia imaginat. S’estava tornant boig enmig d’aquella solitud i aquelles terres inhòspites? Tot podia ser.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La seva novel·la avançava. Tractava de la història d’un setge que havia patit la seva ciutat, ja feia més de tres cents anys i es dedicava a relatar la situació dels soldats i de la gent compromesa amb els seus ideals. No havien volgut mai ser colonitzats per ments tancades i enclavades en un passat conservador i tradicional. Aquella societat estava influenciada per les cultures europees i modernitzada, així que lluitaven per la llibertat d’expressió i defensaven la seva cultura. Mentre que els colonitzadors perseguien la manera de controlar-los i de sotmetre’ls a un règim opressiu, imposant la seva llengua, cultura i tradicions. Era un poble lluitant pels seus drets, enfrontant-se a un futur incert. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Havia passat un altre dia rutinari, a la nit, decidí passejar després de sopar. Caminant sense destí, de cop, observà una llum llunyana, semblava una figura humana. S’acostà per distingir-la millor, però quan s’adonà ja havia desaparegut i s’havia quedat un altre cop a les fosques. Era nit de lluna plena, pensà que havia estat un reflex o un miratge i no li donà cap importància.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Se n’anà a dormir i somià amb figures lluminoses, cares fascinants, cossos eteris, mirades clares i roba transparent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Al matí següent, decidí agafar la bicicleta, en comptes de córrer. Mentre el vent acariciava el rostre, semblava que no estigues sol. Se sentia acompanyat. Era una sensació estranya i corprenedora. No l’entenia, perquè no hi havia ningú més apart d’ell en aquell camí envoltat d’arbres per totes dues bandes. De sobte, mirà cap al bosc i es trobà amb uns ulls que el miraven. Quan es parà, ja havien desaparegut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">No podia continuar així, havia de parlar amb algú, estava delirant i allò no podia ser bo per la seva ment. Decidí parlar amb la Loreen i abans d’explicar-li,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>es quedà de pedra quan ella li digué si ja havia conegut la dona d’aigua,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la sirena del llac, la fada dels camins i el follet del bosc. No va saber què dir!<o:p></o:p></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-88812796183853501832013-04-22T07:48:00.003-07:002013-04-22T07:48:54.371-07:00Clàudia<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vivia en una masia amb els meus pares, la meva germana i els meus avis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La casa estava en un entorn privilegiat del Baix Empordà, o almenys això és el que llegia en els catàlegs de turisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Els meus avis eren pagesos; tenien moltes terres i es dedicaven a cultivar patates, cebes, alls, tomàquets i verdures de tot tipus.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Quan era petita em feien menjar molta col i les bledes no les suportava. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El que realment m’agradava era la fruita. Teníem un hort ple de cirerers i el meu avi plantava maduixes; les trobava boníssimes. Sempre m’empatxava. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El meu pare es portava molt bé amb el tiet Narcís. Sempre havien estat carn i ungla des de que eren petits i com que ser pagès no era el seu somni; van decidir estudiar. El meu oncle, restauració i el meu pare empresarials. Així que quan van acabar les seves carreres, en comptes d’anar a treballar per altra gent, van decidir muntar el seu propi negoci. La casa pairal tenia molt d’espai per poder convertir una part en allotjament rural, amb un petit restaurant acollidor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Els meus avis estaven encantats de tenir els seus dos fills a casa ja que treballaven i vivien tots allà mateix. El meu tiet de seguida es va construir una caseta de planta baixa en un petit terreny al costat d’una font i allà es va instal·lar amb la tieta Remei <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i els meus cosins, en Pep i en Sergi. En realitat preferia la tranquil·litat d’estar apartat de la cuina durant el seu temps lliure. En canvi, el meu pare que gestionava <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>la comptabilitat i la mare que l’ajudava en tot el que podia i més, els va semblar perfecte quedar-se a la casa antiga.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Serra de Daró no tenia gaire habitants i no hi havia gaire res a fer. Quan era petita, anava amb bicicleta, donava menjar a les gallines i era perseguida per porcins. Em sentia a gust en la vida de camp, estudiava en una escola rural de pocs alumnes. Tots ens coneixíem i era com estar en una gran família. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Tot canvià a l’acabar la primària. Em tocà anar a l’institut de Torroella de Montgrí. I de seguida em vaig sentir fora de lloc en aquell edifici tan gran i tan tancat, semblava una presó. Acostumada a la vida a l’aire lliure, tantes hores allà tancats no podia ser bo per la salut. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Al final em vaig haver d’acostumar a aquells horaris infernals i a molts de deures. No entenia com podia ser que els professors no entenguessin que teníem més de deu assignatures i que si tots ens posaven feina, treballs i exàmens; les persones com jo que ens interessava aprendre i ens importaven les notes, ens passàvem tots els dies tancats a casa estudiant. Així va passar el primer any a l’institut. Només van passar dues coses bones,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>vaig conèixer en David, el meu millor amic i la Sandra que de seguida ens vam convertir en inseparables. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En David vivia a l’Estartit i durant l’estiu ens convidava a la Sandra i en a mi a passar uns dies a casa seu. Ens banyàvem a la piscina, preníem el sol, anàvem a les Illes Medes de visita amb vaixell…va ser un descobriment per mi ja que en aquell moment vaig saber el que veritablement m’agradaria estudiar: biologia marina. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Van passar dos cursos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan fèiem tercer. Ens pensàvem que érem grans però no ho érem. Continuàvem estant junts tots tres i ens enteníem perfectament. En David era divertit, intel·ligent, una mica mandrós per estudiar, però no li feia falta perquè de seguida memoritzava el que escoltava i l’interessava. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En canvi, la Sandra, <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>estava somiant sempre desperta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">A ella li agradava un actor, segons ella guapíssim que sortia a la sèrie coneguda com "Polseres vermelles” i sempre m’estava parlant d’ell. Era com si el conegués.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Lògicament, estava encapritxada de l’Àlex, en Lleó de “Polseres Vermelles”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">A mi no em passava aquests capricis emocionals per famosos, senzillament perquè no els coneixia ni sabia res d’ells.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Em sentia com una mica fora de lloc entre les meves amigues de l’institut, perquè mentre elles pensaven en nois i ídols; el meu cap sempre estava a casa rodejada dels meus animals. En realitat qui m’agradava era en David, però érem tan amics que no m’atrevia a expressar els meus sentiments i no volia espatllar la relació que teníem tots tres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Un dia inesperat, el pare estava parlant d’una reserva feta per uns famosos de Barcelona que volien filmar unes escenes a la platja. Eren els de “Polseres vermelles” i s’allotjarien a la casa rural. Quan li vaig explicar a la Sandra, es tornà boja, volia quedar-se a casa totes les dies i nits i perseguir el pobre Àlex. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Va arribar el cap de setmana, la meva família i jo vam tenir molta feina, mentre la Sandra estava per allà esperant la seva oportunitat per pescar el<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>príncep dels seus somnis.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Sort d’en David que la tenia entretinguda, mentre m’encarregava que tot estigués al seu lloc. Al final del dia, sempre tenia un moment per en Duc, el meu gos preferit, era un pastor alemany que li encantava córrer pel camp. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El que no sabia en aquell moment era que l’heroi de la Sandra estava passejant pel mateix lloc. Ens trobàrem pel camí i em digué si em podia acompanyar; en aquell moment vaig pensar en la Sandra i em sentia malament pel que feia, era com si la traís. Però, no va passar res. Només vam parlar de diversos temes que ens interessaven en aquella època; vaig sentir una connexió especial amb ell, no obstant, de seguida me’l vaig voler treure del cap perquè era un amor impossible. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vaig fer veure que no havia passat res. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Lògicament la Sandra somiadora va continuar essent-ho i va tenir altres ídols, apart de l’Àlex.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Passaren els anys i un dia em trucà per dir-me que s’havia compromès I em convidà a sopar. Em comentà que podia portar la meva parella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan vam arribar a casa de la Sandra ja ens estaven esperant. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La Sandra estava amb en David i jo estava amb l’Àlex.<o:p></o:p></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-14496085217471128552013-04-22T07:47:00.003-07:002013-04-22T07:47:42.397-07:00POLSERES VERMELLES<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-tRy8XSg1_r8/UXVNfzkiwxI/AAAAAAAAAD4/MkqLMl-rYUE/s1600/polseresvermelles.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dua="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-tRy8XSg1_r8/UXVNfzkiwxI/AAAAAAAAAD4/MkqLMl-rYUE/s1600/polseresvermelles.jpg" /></a></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-92075129387107597062013-04-22T06:44:00.001-07:002013-04-22T06:44:30.224-07:00Albert<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Albert<o:p></o:p></span></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">S’aixecà a les set del matí, begué un batut proteínic, es canvià i marxà a córrer una hora. Tornà a casa, es dutxà, va esmorzar i es va preparar per anar a la perruqueria.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Obrí el negoci a les nou. Aquell dia tenia feina, encara que fos el dia de Sant Jordi. Era un dimarts i per ell no era festa; era un dia com un altre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Li encantava pentinar, rentar, tallar,…era bo en la seva feina i les clientes estaven contentes. Moltes estaven fascinades pel seu atractiu; no obstant això les intentava tractar a totes per igual. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Agafà un descans de mitja hora per dinar un entrepà i pujà al pis de dalt per estar tranquil. Es trobà a la Mireia; sempre coincidien aquella estona. Li agradava parlar amb ella perquè el tranquil·litzava amb la seva veu melodiosa, tenia una paciència inacabable amb les clientes i sempre tenia una per dir. No s’avorria mai amb ella. I van començar a parlar:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Albert, encara no t’han regalat res?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">No, ja saps que no tinc parella. A més les úniques roses que he vist són les que he comprat aquest matí a la floristeria del barri. I tu? Que sempre estàs amunt i avall, a qui li toca regalar-te la rosa? En Xavi, en Pau, en Jaume, en…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Para, para, que no tinc tants homes com tu et penses, al final em faràs sentir una meuca…bé, ja ho sé que ho dius de broma, però no vull que et pensis que sóc una fresca!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Home, Mireia, mai pensaria això de tu! A més la vida està per gaudir dels petits moments de plaer que t’ofereixen, si jo pogués també ho faria, encara que no tinc temps per buscar…o potser sóc massa exigent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Exigent, tu? Però si ets comprensiu, amable, una mica inquiet, amb sentit de l’humor…ja ho pots ésser una mica d’exigent, perquè sinó tens tendència a adoptar persones desvalgudes que et necessiten i no et donen res a canvi.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Tampoc serà tan, ja sé que tinc una debilitat pels més desafavorits i per la gent necessitada; és superior a mi l’instint de sobreprotecció que tinc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En aquell moment, la Gemma els va interrompre dient que havia arribat la clienta preferida de l’Albert. Es deia Noemí i venia per fer-se metxes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">L’Albert baixà les escales i veié la Noemí amb un paquet a la mà que li donava, dient-li “Feliç Sant Jordi”. L’obrí i es trobà el llibre que tenia ganes de llegir des de feia temps. Sempre li havia anat al darrere aquesta clienta i la trobava molt simpàtica i espavilada. Potser era el començament d’una amistat especial.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Així que l’Albert besà a la Noemí als llavis per agrair-li el regal, mentre la porta s’obria i entrava un noi alt, ben plantat, cos escultural, elegant<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb una rosa blanca a la mà demanant per ell!<o:p></o:p></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-60256210207250789672013-04-22T06:00:00.001-07:002013-04-22T06:00:29.467-07:00L'amor no té edat<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://4.bp.blogspot.com/-wp_qXS5SCMs/UXU0MJrJLfI/AAAAAAAAADg/s0CC3z6r3Z0/s1600/amour3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dua="true" src="http://4.bp.blogspot.com/-wp_qXS5SCMs/UXU0MJrJLfI/AAAAAAAAADg/s0CC3z6r3Z0/s1600/amour3.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-agAb60kyl38/UXU0PaCw18I/AAAAAAAAADo/eiUSTZZk2X4/s1600/amour4.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dua="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-agAb60kyl38/UXU0PaCw18I/AAAAAAAAADo/eiUSTZZk2X4/s1600/amour4.jpg" /></a></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-8072560312557580922013-04-22T05:58:00.001-07:002013-04-22T05:58:37.296-07:00LOVE<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-09REzi1QQ7A/UXUz3NUhccI/AAAAAAAAADQ/GSi1v8XJmXk/s1600/amour1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dua="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-09REzi1QQ7A/UXUz3NUhccI/AAAAAAAAADQ/GSi1v8XJmXk/s1600/amour1.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-wPRKx5SIBr8/UXUz7Lg89PI/AAAAAAAAADY/mNa6dqbOwxI/s1600/amour2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dua="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-wPRKx5SIBr8/UXUz7Lg89PI/AAAAAAAAADY/mNa6dqbOwxI/s1600/amour2.jpg" /></a></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-23655559641682368292013-04-22T05:48:00.000-07:002013-04-22T05:48:08.460-07:00Laura i Joan<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Calibri;">Laura i Joan<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Calibri;">Dia<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La Laura estava dormida perquè aquella setmana tenia torn de nits. Es sentia esgotada i no se’n recordava que era Sant Jordi. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Es passà tot el dia a casa, descansant.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La seva amiga Irene la va trucar:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Hola Laura, ja t’ha regalat la rosa en Joan? <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Quina rosa?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Nena, és Sant Jordi o no saps ni quin dia som?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Doncs no, aquesta setmana vaig de nits i en Joan treballa de dies, així que no ens hem trobat ni coincidit.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Bé, a veure si et fa una sorpresa, que ja seria hora que es decidís, per cert, no deus haver tingut temps de comprar el llibre.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Com vols que tingui temps de pensar en aquestes coses? No sé ni quina hora és!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Ai, reina, aquesta feina et matarà! Sempre estàs treballant, sí, ja sé que ho fas per vocació, però és que t’absorbeix tan que no tens temps ni de mantenir una relació, per això t’has d’afanyar a pescar en Joan.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Ja saps que només som amics, a més a més, a la feina totes li van al darrere.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Sí, però pel que m’expliques heu connectat i podries aprofitar-ho!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">En aquests moments no estic per pensar en res, i faig tard, així que et deixo, gràcies per trucar Irene.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">D’acord, que vagi bé la nit, un petó.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Un petó, adéu!<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Calibri;">Nit<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Entrà a treballar a les deu de la nit. Hi havia molta feina, com sempre, els passadissos plens, entrades i sortides a la planta d’urgències, on li tocava guàrdia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Els accidents, les operacions, les malalties no deixaven d’existir perquè fos el dia dels enamorats. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El cap de personal la cridà al seu despatx per megafonia. Ràpidament s’hi va haver de presentar. El seu cap era un home calb, panxut, amb barba, una mica deixat, fumava molt i tenia debilitat per la Laura.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan entrà al despatx, el seu cap li digué que no estava satisfet amb la seva feina i que per estar-ho, hauria de fer algun treball extra. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Se li acostà i li començà a acariciar el braç; ella pensà que era repulsiu, no aguantava el contacte amb aquell home.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">No li havia explicat a ningú que el “porc” del seu cap, feia temps que tenia ganes de llençar-se a sobre d’ella; tenia vergonya del que poguessin pensar la gent. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Segur que pensarien que el provocava ella, i no era veritat; però el poder que tenia aquell home a l’hospital era immens. Era un gran cirurgià i amb molt de prestigi, així que segur que perdria ella en qualsevol demanda.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Les seves mans no paraven i ella no podia treure-se’l de sobre, fins que li donà una cossa on feia més mal i quedà recargolat al terra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En aquell moment, la porta s’obrí i la Laura es quedà mirant una rosa vermella portada per una mà morena i una bata blanca. De cop, les seves mirades es trobaren i la Laura pensà: “Perquè en aquest precís instant havia d’aparèixer en Joan?”.<o:p></o:p></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-57119929130431296512013-04-22T04:55:00.000-07:002013-04-22T04:55:52.881-07:00Jordi i Clara<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Calibri;">La història d’en Jordi i la Clara<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Calibri;">Dia<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Era el dia de Sant Jordi, havia tingut un dia horrorós. No li agradaven aquests dies especials dedicats als enamorats. Ningú li havia regalat cap llibre, ell tampoc havia comprat cap rosa. No hi havia ningú especial en la seva vida, ni tampoc podia deixar entrar algú al seu cor.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Així que havia decidit agafar-se el dia lliure i quedar-se a casa sol; escoltant música, fent els exercicis de ioga, cuinant…tot per no pensar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="font-family: Calibri;">Nit<o:p></o:p></span></b></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Algú trucava a la porta, ell obrí. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpFirst" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Hola, què fas aquí? No t’esperava, em pensava que ja estaves a casa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Doncs no, he sortit amb les amigues i els he dit als pares que em quedava a casa de la de la meva millor amiga. Era una mentida per deixar-los tranquils i que no patissin per mi. Li he dit a la Judit que et venia a veure, que tenia moltes ganes d’estar amb tu i que et necessito.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Em necessites? Això és nou. No et puc oferir res, perquè ja saps a què em dedico i tu ets la meva millor amiga i no et vull perdre.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Confio en tu i no m’havia passat amb ningú. Ja saps que sempre he estat sol i que no estic preparat per cap relació estable; no et puc oferir el que et mereixes ni el que necessites.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Perquè no? Ets el meu millor amic. Hem compartit converses, estones robades al cotxe, m’has protegit i m’has acompanyat en moments dolorosos…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">Ja sé que estem molt units des de que vaig venir a viure aquí al barri, però ja saps quina reputació tinc i el que diuen de mi la gent, sé que veure’ns d’amagat no pot ser bo per tu.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpMiddle" style="margin: 0cm 0cm 0pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">M’és igual el que diguin de tu, no m’importa, et conec i sé que no em faries mai mal expressament i sempre has estat sincer amb mi. Em podies haver enganyat i no ho has fet, valoro molt la teva honestedat. Sé que sóc massa jove i em veus com una germana petita, però jo no et veig així. Sí, sé que has estat com un germà gran,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>però et desitjo i no puc evitar-ho.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraphCxSpLast" style="margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">No puc Clara, no ho entens?<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>I no perquè no vulgui, és que no està bé!<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En aquell moment, ella s’acostà a ell i l’abraçà. Va notar la seva excitació a través de la seva roba. El notava en tensió. Ell tenia els braços estirats al seu costat, no la volia tocar, les mans en punys. Si l’acariciava seria la seva perdició.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">De sobte el timbre sonà.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Ell es separà d’ella com si l’haguessin cremat. Se la mirà d’una manera estranya. La deixà allà dreta, ella tenia llàgrimes als ulls…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La Clara el seguí.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Per segon cop aquell dia obrí la porta. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En Jordi es quedà astorat davant la porta, no sabia què dir. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Aquella senyora estengué la seva mà, els mirà a tots dos i li digué: <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoListParagraph" style="margin: 0cm 0cm 10pt 36pt; mso-list: l0 level1 lfo1; text-align: justify; text-indent: -18pt;">
<span style="mso-bidi-font-family: Calibri;"><span style="mso-list: Ignore;"><span style="font-family: Calibri;">-</span><span style="font: 7pt 'Times New Roman';"> </span></span></span><span style="font-family: Calibri;">L’agència m’ha donat la teva adreça i m’han dit que estaves lliure. O no?<o:p></o:p></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-66178273204976823802013-04-22T03:37:00.002-07:002013-04-22T03:37:35.298-07:00Sant Jordi<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-AsTBq9YDmVo/UXUSS1wyKtI/AAAAAAAAADA/gf2ptBBgIKM/s1600/santjordi.bmp" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" dua="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-AsTBq9YDmVo/UXUSS1wyKtI/AAAAAAAAADA/gf2ptBBgIKM/s1600/santjordi.bmp" /></a></div>
Regala roses a les teves estimades com a mostra d'amor: parella, mare, germanes, cosines, tietes...<br />
<br />
<br />
<br />
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-29183910039125394342013-04-14T00:45:00.000-07:002013-04-14T00:45:13.317-07:00L'amore<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-xfde_-KlhYE/UWpeR2hSJKI/AAAAAAAAACg/PD9acuspFwg/s1600/amore.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bua="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-xfde_-KlhYE/UWpeR2hSJKI/AAAAAAAAACg/PD9acuspFwg/s1600/amore.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://1.bp.blogspot.com/-MHPal8iVMk0/UWpeVbbGsdI/AAAAAAAAACo/c3oALSAJLAU/s1600/amor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bua="true" src="http://1.bp.blogspot.com/-MHPal8iVMk0/UWpeVbbGsdI/AAAAAAAAACo/c3oALSAJLAU/s1600/amor.jpg" /></a></div>
<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-3GGEbh-EbHc/UWpeb5WC4II/AAAAAAAAACw/ZfCUW6ZQoRM/s1600/dulceamor.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bua="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-3GGEbh-EbHc/UWpeb5WC4II/AAAAAAAAACw/ZfCUW6ZQoRM/s1600/dulceamor.jpg" /></a></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-51745041709076488462013-04-14T00:42:00.002-07:002013-04-14T00:42:58.301-07:00Història eròtica<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<i style="mso-bidi-font-style: normal;">Història eròtica...<o:p></o:p></i></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Tu vas picar a la porta, ja sabies que ella t’estava esperant…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Va obrir, portava una faldilla negra i un top blanc, sabates de taló i mitges de seda negres, portava el cabell recollit, el tenia ondulat, castany fosc, la mirada era clara i t’invitava a entrar…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La vas agafar per la cintura i la vas besar. Un petó dolç, inesperat, la vas sorprendre amb la teva delicadesa i la teva suavitat…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Ella et va tocar el cabell i et va acariciar el coll…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Et va agafar la mà i et va fer entrar a casa seva, tu la vas agafar en braços i la vas portar cap a l’habitació. L’habitació tenia un mirall, te’l vas quedar mirant, les vostres mirades es van trobar enmig de l’obscuritat…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
La vas deixar damunt el llit i li vas fer un gest, que esperés un moment, mentre tu encenies totes les espelmes i la seva claror inundava l’espai de l’erotisme…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Vas anar cap a ella i et vas estirar al costat del seu cos, lentament vas acariciar les seves cames i vas pujar la faldilla, li vas treure les sabates, primer una després l’altra…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Mentre pujaves la faldilla, vas trobar el seu sexe humit, excitat per tu, et vas desfer en carícies i en paraules de desig a cau d’orella…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Li acariciaves l’entrecuix i anaves pujant fins que vas arribar al seu clítoris i la vas començar a llepar, mentre ella gemegava i cridava el teu nom…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
T’encantava donar-li plaer, era la teva amant, la teva amiga, la teva companya…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Li vas baixar les tires del seu top, els pits eren melosos, suaus, tendres, esperaven que els toquessis lentament i que els besessis…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Ella tenia la mirada plena de desig cap a tu, tu tenies poder sobre ella, i ella es desfeia en moviments, demanant-te més…<o:p></o:p></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 0pt; text-align: justify;">
Continuarà...<o:p></o:p></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-5284514437588248372013-04-14T00:33:00.001-07:002013-04-14T00:33:38.648-07:00Innocència<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://3.bp.blogspot.com/-1OZ1a4M65V8/UWpbSUQwGLI/AAAAAAAAACQ/eOK7WcmgWU8/s1600/amorinocente.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bua="true" src="http://3.bp.blogspot.com/-1OZ1a4M65V8/UWpbSUQwGLI/AAAAAAAAACQ/eOK7WcmgWU8/s1600/amorinocente.jpg" /></a></div>
L'amor innocent, ingenu i autèntic dels més petits és el sentiment més fort i més
perdurable en el temps que qualsevol altre emoció que es transmet en aquesta edat.Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-30513969749664967652013-04-14T00:29:00.001-07:002013-04-14T00:29:34.337-07:00Natàlia<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan la meva parella em va dir que em deixava per una altra noia; el meu món es va ensorrar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Havíem estat més de deu anys junts, compartint experiències, viatges, la família, el matrimoni, encara que veia que no volia tenir fills, pensava que el podria fer canviar d’opinió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Ho havia d’haver intuït des de feia temps, perquè passava més temps a la oficina que a casa, i sempre arribava tard al vespre. Pensava que era perquè volia promocionar i fer-se un nom en l’empresa; al final em vaig adonar que passava més temps amb la seva secretària que amb mi. Ella era l’altra dona. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Així que quan em vaig quedar sola; vaig haver de tornar a començar. Havia de conèixer gent nova, i no sabia per on començar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Una amiga de tota la vida em recomanà el xat per internet. M’aconsellà unes quantes pàgines de gent de més de trenta que buscaven companyia, amistat, sexe, el que necessitaven en aquell moment en les seves vides.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Em vaig adonar que molta gent estava en la meva situació: divorciada, separada, soltera i que encara no havien trobat el que buscaven i es trobaven sols.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">De seguida el món virtual em fascinà. Era tot una experiència conversar de qualsevol tema amb un noi que no coneixies de res. Normalment parlàvem de la feina, de gustos i aficions, de les nostres relacions anteriors i així ens fèiem una idea de si podíem ser compatibles. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Sempre els havia dit que buscava una relació estable i sobretot que no estiguessin casats, aquests últims sabia que no buscaven res seriós i els descartava des del primer moment perquè estaven mancats de sexe en el seu matrimoni.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Després d’unes quantes converses al xat, ja sabia com era el noi. Si no m’interessava, no parlava més amb ell; li deia sincerament i llavors l’eliminava de la llista de contactes.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Però quan m’agradava algú, intercanviàvem els números de telèfon, m’agradava sentir la seva veu i com em parlava; m’adonava si era tímid o llançat, si era sincer o mentia. Arribava un moment que ja no era un desconegut. Ens<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>enviàvem “WhatsAp”; missatges curts que ens feien sentir propers en la distancia encara que no ens haguéssim vist mai.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vaig quedar amb uns quants nois. Sempre quedàvem a prop de casa; ja els havia demanat una foto per saber la seva aparença física i per la primera trobada, preferia una cafeteria plena de gent i així preníem una copa i parlàvem de qualsevol tema durant un parell d’hores. Després d’aquest temps prudent, ja sabia si podia connectar amb ell o si havia química per part meva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">M’encantava estar sola a casa davant l’ordinador parlant de diversos temes amb desconeguts. No havia de posar-me guapa ni m’havia d’arreglar per una trobada virtual.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Normalment quedava a partir de les deu de la nit, després de sopar i eren els meus moments preferits per desconnectar del món exterior. Sempre quedava amb algun noi per parlar i estar xatejant una estona abans d’anar a dormir; em relaxava, no hi havia responsabilitats ni càrregues de cap tipus. Estàvem sols, ell i jo, separats en la distancia físicament però a la vegada units per un vincle inexplicable.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La relació amb en Patrick va ser diferent de seguida. No el vaig trobar en els xats habituals; sinó a “meetic”, una pàgina de contactes que m’havien suggerit. Ell m’havia enviat un “mail” per dir-me que l’interessava el meu perfil. Era irlandès i ens comunicàvem en anglès. Ell vivia a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>i treballava de traductor en una editorial. Així que quan em vaig preparar per conèixer en Patrick, després d’haver parlat vàries vegades i pensant que seria com alguns que només buscaven una aventura d’una nit, em vaig emportar una agradable sorpresa.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vaig entrar en una cafeteria, vestida informal, però a la vegada moderna i quan el vaig veure assegut, llegint el diari, el meu cor començà a bategar de pressa. La foto enviada no li feia justícia; era alt, metre vuitanta-cinc, portava el cabell castany clar recollit. Tenia una mirada misteriosa, plena de secrets i els seus ulls em van recórrer la meva figura amb una barreja d’afecte i tendresa. Li agradà el meu aspecte i el seu era atraient. Portava uns pantalons negres, una samarreta fosca que amagava uns abdominals treballats, finalment unes botes molt “ sexies”. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">S’aixecà i em donà dos petons fugissers. M’ajudà a treure’m la jaqueta com un perfecte cavaller i ens vam asseure. Demanarem dos cafès i començàrem a parlar. Era com si ens coneguéssim de tota la vida perquè havíem compartit moltes hores i experiències pel xat i per correu. La única diferencia era que en aquell moment ens miràvem als ulls i de seguida vam veure que la química sorgia a mesura que estàvem junts. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Després de dues hores, em convidà a sopar a un restaurant italià de la zona. Sabia que la pasta era el meu plat preferit. Per postres, menjàrem tiramisú que em portà directe a desitjos prohibits.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Passejàrem pels carrers laberíntics del barri vell de Girona. Una ciutat amb encant; els seus laberíntics racons, els seus edificis antics, el seu ambient nostàlgic i màgic. No feien falta les paraules, m’agafava per la cintura, una petita carícia a la galta, un petó a la mà; sentia que em desfeia als seus braços. Era irresistible l’atracció que sentia cap a ell. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan estàvem caminant pel costat del riu, vaig notar el seu desig i vam creuar les nostres mirades i sabíem que estàvem pensant en el mateix. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Precisament vaig pensar en un hotel acollidor per turistes i li vaig proposar de passar la nit. No ho havia estat mai tan impulsiva, però pensava que estàvem destinats. En aquell instant, ell em mirà i em digué: “et respecto massa per mentir-te, mai havia desitjat a algú com en aquest moment, però estic casat, ho sento, t’ho havia de dir”.<o:p></o:p></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-14666319253434440972013-04-14T00:18:00.002-07:002013-04-14T00:18:41.174-07:00El amanecer<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="http://2.bp.blogspot.com/-NocH3TR9YR8/UWpYQNDsAxI/AAAAAAAAACA/Sv1BAzWNZeM/s1600/amanecer.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" bua="true" src="http://2.bp.blogspot.com/-NocH3TR9YR8/UWpYQNDsAxI/AAAAAAAAACA/Sv1BAzWNZeM/s1600/amanecer.jpg" /></a></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-40002047835562050792013-04-10T03:25:00.001-07:002013-04-10T03:25:46.914-07:00Salvador<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La meva família havia estat sempre lligada a la medicina.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El meu pare tenia dos germans i una germana. Els dos oncles eren metges de capçalera i vivien respectivament en pobles de la província. La tieta era psiquiatra i tenia una consulta a la capital. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Jo era el gran i segons el pare havia de continuar amb la tradició familiar. L’hereu d’una nissaga familiar que es remuntava a un parell de segles enrere. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Des de ben petit era aprensiu a tot el tema mèdic. Per aquesta raó em sentia com un incomprès en l’entorn familiar parental; sort de la mare que m’entenia i m’animava a fer el que realment m’inspirava. No obstant això, no sabia cap a on encarar el meu futur perquè se suposava que estava destinat a ser metge.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan era petit, mentre jugava amb avions i em fascinava el tema de volar; el meu germà jugava amb les seves amigues a metges i infermeres. Tot va començar com una activitat innocent, encara que al fer-se gran, va demostrar una habilitat innata a tractar les noies perquè li confiessin tots els seus dubtes sexuals, amorosos i emocionals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En l’actualitat és un gran psicòleg, establert als Estats Units i es dedica a tractar relacions de parella.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La Laura, la meva germana també tenia una atracció irresistible per rescatar animals indefensos i maltractats per la societat. Un dia portava un ocell atropellat, un altre tenia als seus braços un gatet esquifit i afamat; a casa sempre teníem una mascota adoptada a casa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Actualment és una gran veterinària. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">La meva afició pels avions em portà a estudiar per ser pilot i ho vaig aconseguir. Viatjava sempre i em sentia feliç al cel. Era superficial, impulsiu, aventurer, materialista, per cert, mai em vaig considerar guapo, però tenia un encant que encisava, o almenys això era el que em deien totes les hostesses amb qui treballava. Em vaig encapritxar d’unes quantes d’elles perquè sempre havia pensat que qualsevol dona té un atractiu especial. Quan era jove no em volia lligar a ningú; tenia una necessitat interior de ser lliure com un ocell. Cap de les noies que vaig conèixer em va <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>fer enamorar. M’agradava sentir que tenia el món a les meves mans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Sempre m’havia sentit invencible i era atrevit amb tot el que feia. Tenia una naturalesa inquieta i la meva hiperactivitat no em deixava estar quiet ni un segon. Practicava l’ala delta, el paracaigudisme; fins que em vaig aficionar a les curses de cotxes. No sé si va ser el destí que volia donar-me una lliçó perquè el meu hàbitat havia estat sempre l’aire i el primer cop que vaig competir em vaig lesionar. Però vaig seguir temptant la meva sort, fins que un dia amb una mala sortida vaig tenir l’accident que em canvià la vida.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vaig estar inconscient durant una setmana. Quan vaig despertar, estava rodejat de la meva família de metges en un hospital. El primer que vaig notar era que no sentia les cames i no les podia moure. Vaig pensar que eren els calmants i que segur que l’efecte que tenia de confusió se’m passaria. Però van passar els dies i tot seguia igual. Em recuperava ràpidament; tenia uns braços forts i la musculatura del meu cos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>anava prenent forma. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El que em feia por era que no recuperava el moviment de cintura per vall. Però era una persona de fortes conviccions, positiva amb energia i estava disposat a tot per tal d’aconseguir tornar a caminar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Anava a l’institut Guttmann per la rehabilitació i cada dia em sentia més fort i animat. Feia petits progressos; els metges m’havien dit que no hi havia res a fer. Era una paraula que no entrava en el meu vocabulari. Creia fermament que amb fe, esperança, voluntat i sacrifici podia arribar als meus objectius. La meva família em va recolzar molt en aquells temps; sobretot el meu pare. Aquell home imponent que sempre m’havia fet por i que imposava respecte, es va convertir en un gran aliat. En aquells moments, em vaig adonar que m’estimava igual encara que no m’hagués convertit en metge. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Sempre havia envejat la relació que tenien els meus pares. Es complementaven i s’havien casat per amor i amb el temps i els anys es continuaven estimant. Creia fermament en la fidelitat en la parella; però no havia trobat a ningú amb qui compartir-la, fins que vaig conèixer a l’Alba. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">L’Alba era una noia que havia tingut un accident anant amb moto amb<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>el seu xicot; ell havia mort a l’acte i ella havia sobreviscut. Li havia costat un any recuperar-se de l’accident i de la idea que hauria d’anar amb cadira de rodes tota la vida. Era forta i ens vam fer amics de seguida. Tenia una manera de veure la vida com si fos un miracle i donava gràcies cada dia a estar viva.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Llegíem llibres d’autoajuda, practicàvem la meditació i la relaxació per enfortir les nostres ments contra pensaments tòxics que podien fer-nos recaure en el pou de la lamentació i del victimisme. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Ens trobàvem a rehabilitació i compartíem converses, somnis, anhels. Normalment en una noia veia un cos físic bonic i l’aparença era molt important. Amb ella, tot es va convertir en una unió espiritual perquè no vam intercanviar ni un petó. Amb les paraules, mirades i gestos ens comunicàvem i sentíem que érem ànimes bessones i que ens havíem trobat per estar junts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Fins que la meva recuperació em distancià de l’Alba. Al recuperar la mobilitat a les cames, vaig deixar d’anar al centre. Volia oblidar el que m’havia passat, fer veure que era el mateix d’abans. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">L’Alba em trucava, m’enviava missatges i li donava excuses que tenia feina i que no podia quedar o parlar amb ella. Em comportava com un egoista i com una persona sense sentiments; però no podia evitar tornar a sentir-me lliure per recuperar la meva vida anterior.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En canvi, tot era diferent, la meva plaça de pilot havia estat coberta perquè se suposava que no em recuperaria. La meva família tenia la seva vida establerta. Les aficions que em feien sentir viu, ja no m’atreien com abans; un amic meu tenia unes vinyes a l’Empordà i em convidà uns dies a provar vins. L’experiència va ser tan enriquidora que em vaig apuntar a uns cursos per obtenir el diploma de sommelier.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">I vaig conèixer l’Estel. Era elegant, enigmàtica; portava sempre vestits a la última moda amb sabates negres de taló. Sempre anava amb tons foscos. Amb una cabellera negra, els ulls maquillats amb ombres i uns llavis sensuals fets pel pecat. Era la diva dels vins de qualitat. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan assaboria qualsevol vi selecte amb aquella boca de tons vermellosos, era com si toqués el cel. Ens vam fer inseparables. Anàvem a totes les convencions i esdeveniments importants com a convidats imprescindibles. Em comentà d’ obrir un restaurant especialitzat en vins a la ciutat ja que no n’hi havia cap i ens vam fer socis i a la vegada amants. Era la relació que sempre havia somiat quan<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>era jove; ella era com jo, no volia cap lligam i estava bé amb el que compartíem. Ella era una coqueta i una presencia molt sensual; tenia a tots els clients hipnotitzats. Es dedicava a vendre i promocionar vins típics de la comarca amb el seu encant i era una fantàstica empresària. Però era com si li faltés substància, ja que no parlàvem de qualsevol tema, sinó que sempre era el vi, el negoci i els diners.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">A mesura que passava el temps, sentia com si em faltés alguna cosa en la vida. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Fins que la Laura em convidà un dia a ajudar-la amb la seva feina. Ella treballava amb cavalls per ajudar a nens discapacitats i amb trastorns emocionals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Eren cavalls pacífics, calmats, amb una energia natural i de seguida la gent que els muntava podien sentir la connexió que s’establia per tranquil·litzar i curar ferides físiques i emocionals. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vaig aprendre a muntar a cavall i era alliberador. Deixava enrere les tensions de la feina, em relaxava, m’agradava estar amb mainada. No m’havia plantejat mai tenir fills, l’Estel no en volia i també jo havia pensat que tampoc. Aquells dies en companyia de la meva germana, dels cavalls i dels nens vaig tornar als meus orígens i em plantejà una sèrie de preguntes sobre com havia actuat i si l’accident havia estat una lliçó per mi, realment no havia après res sobre la vida ja que continuava en l’espiral de la superficialitat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Així que vaig prendre la decisió de trucar a l’Alba i convidar-la a muntar a cavall.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">He deixat enrere la vida de “glamour” amb l’Estel que era un miratge, encara que molt bona persona perquè encara continuem essent socis. I la Laura, l’Alba i jo treballem junts en construir un món millor amb un missatge ple d’il·lusió perquè estem esperant la nostra primera filla que es dirà Esperança.<o:p></o:p></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-37894347472472159682013-04-08T07:58:00.001-07:002013-04-08T07:58:27.393-07:00Ariadna<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Tenia quinze anys el primer cop que el vaig veure. Ell en tenia disset. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Estudiava amb les monges de les Carmelites i totes les meves companyes eren nenes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">A mi no m’agradaven els nens de la meva edat perquè els veia massa petits i immadurs. A més a més, sempre havia somiat amb prínceps o cavallers amb armadura muntats amb un cavall blanc. Tenien tots els atributs i qualitats que buscava en un noi: fortalesa, valentia, aparença física atractiva, Fidelitat als seus principis, optimisme, honestedat,…<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els protagonistes de les pel·lícules que mirava sempre eren herois rebels que buscaven la seva redempció a partir de situacions que els feien més humans o simplement vivien aventures i s’enamoraven d’alguna bona noia que coneixien. Normalment, sempre havien de passar molts esdeveniments junts fins que s’adonessin que estaven fets l’un per l’altre. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vivia en el món dels llibres; quan vaig llegir per primer cop “Les cròniques de Nàrnia” de seguida em vaig sentir identificada amb els<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>protagonistes perquè s’endinsaven en la història èpica d’un altre món alternatiu i fantasiós. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Cada dia abans d’anar a dormir, em posava a llegir aquestes històries fantàstiques<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que em transportaven a aquests mons imaginaris i el primer cop que em vaig enamorar va ser d’un noi que estudiava Batxillerat a La Salle.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Estàvem completament allunyats en tot; amistats, cercles acadèmics, l’edat era un dels obstacles més grans. Jo era una nena i ell ja era un home.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Era un amor platònic. El veia amb els seus amics prenent una copa al centre de la ciutat i sempre el veia segur d’ell mateix. Em fixava que moltes noies se’l miraven, però ell no els feia cas i ignorava l’atracció que exercia al sexe femení; l’admirava per la seva actitud senzilla i humil. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Mentre ell estava apuntat al club exclusiu de tennis de la ciutat; les meva colla anava amb bicicleta. A l’hivern anava a esquiar i a l’estiu navegava amb el seu veler. Nosaltres a l’hivern jugàvem a bitlles i a l’estiu preníem el sol al jardí de casa. Estàvem a anys llum de coincidir. Els nostres cercles socials no es podien barrejar. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vivíem en una ciutat provinciana i tradicional amb ments estretes i gent xafardera. No teníem coneguts en comú perquè simplement, les nostres amistats, famílies, estudis i aficions diferien completament a causa de la classe social a que pertanyíem. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Els meus pares, el meu germà i jo vivíem en un barri modest i els nostres veïns eren persones com nosaltres. M’agradava especialment el meu carrer perquè tots teníem cases de planta baixa amb un petit jardí al davant. Alguns cultivaven verdures i havien plantat algun fruiter. A nosaltres ens encantava tenir gespa, i quan feia bon tems gaudíem de menjar a fora. En Dax, un pastor alemany molt afectuós estava sempre jugant i corrent pel jardí, era el seu espai privat i nosaltres encantats que gaudís. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">L’Aleix i jo ajudàvem als pares al negoci familiar. Es dedicaven a la reparació d’ordinadors i venta d’aparells d’informàtica i electrònica. El meu germà li encantava tot aquest món. Jo atenia els clients, agafava comandes i trucades; era bona amb el tracte amb el públic i a mesura que va passar el temps, vaig pensar que seria una bona idea estudiar Turisme.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Mentre estudiava la carrera, vaig conèixer molts nois i vaig tenir molts amics; però alguna cosa sempre m’impedia mantenir una relació sentimental. M’havia obsessionat per un noi ideal que no el coneixia de res i que potser si ens haguéssim conegut, hagués pensat que no tenia res a veure amb el que m’havia imaginat d’ell. Però era difícil per mi superar aquells somnis d’adolescent.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Durant els estius, treballava en un hotel de la Costa Brava. Era un petit hotel amb encant i acollidor davant el mar. Cada matí m’aixecava<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>aviat, anava a córrer a la platja i em banyava en aquell mar, em donava una calma i una tranquil·litat per començar el dia amb renovades forces,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>amb una energia positiva que em durava tot el dia. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Estava a la recepció i atenia els clients amb tot el que necessitessin, em sentia molt gratificada perquè sempre m’havia costat parlar en anglès i gràcies a les meves tasques, adquiria fluïdesa parlant amb estrangers.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El primer estiu, vaig conèixer en Pierre, era francès i havia vingut de vacances. La seva família sempre agafava el mateix hotel per passar uns dies el mes de juliol.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els encantava la zona de S’Agaró. Ell era com jo perquè li agradava aixecar-se aviat al matí per nedar a la piscina quan no hi havia ningú, abans d’esmorzar. Era prim i fibrós. No era gaire alt; però tenia un cos treballat perquè a vegades el veia al jardí fent uns moviments precisos de tècniques orientals amb unes postures que em feien quedar bocabadada. Sempre m’havien agradat els nois grans, però en Pierre i jo teníem la mateixa edat; en aquell moment divuit anys. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Ens vam fer amics de seguida. Parlàvem de tot: llibres, pel·lícules, pintura, música, cultura, art…era un noi renaixentista en tots els aspectes. Quan era més jove, m’havien agradat els nois que semblaven trets d’una novel·la gòtica medieval; en Pierre era tot el contrari.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Sempre em deia que per ser un home equilibrat, havia de mantenir un control absolut de les seves emocions i l’exercici físic l’ajudava a arribar a una completa comunió de cos i ment.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Em va ajudar a disciplinar, perquè sempre havia estat molt obsessiva amb qualsevol tema que m’interessés i em va fer aprendre a dosificar les activitats, portant una vida plena i harmoniosa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Es va convertir en el meu millor amic, ens complementàvem, així que quan va aparèixer l’home de la meva vida ja estava preparada per rebre’l.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">I no va tardar gens, a principis de setembre, quan ja m’havia acomiadat d’en Pierre i només estàvem en contacte per “mail” i “Facebook”, va aparèixer a l’hotel en Jaume. Era un home d’uns quaranta anys. Elegant, ben plantat, semblava un executiu. En realitat ho era perquè havia vingut per fer l’ampliació de la part de l’spa de l’hotel. Parlava seductorament i tenia un magnetisme irresistible. Em vaig assabentar que estava separat i que tenia tres fills ja adults. Un dia parlant em va confessar que després de molts anys amb la seva dona, compartint-ho tot des de que anaven a l’institut; ell s’havia adonat que havia canviat i que ella no. S’havien distanciat sense adonar-se’n i quan s’acaba la química, el que no es pot fer és mantenir una relació només pel fet dels fills o de la por de quedar-te sol. En Jaume va veure de seguida que connectàvem i que ens enteníem. Hi havia moments que pensava que era massa gran per mi, no obstant això, sempre m’havien atret els homes més grans i madurs, realment sentia una passió i una atracció irresistibles, no es podia evitar.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Al dia següent d’aquesta conversa tan íntima i compartir unes abraçades amb uns quants petons. En Jaume va venir a la recepció de l’hotel amb el seu fill, que també era arquitecte i que treballaven junts. No l’havia vist mai, me n’havia parlat per sobre, però el que mai m’hagués imaginat era que aquell noi que tenia al davant era el meu amor platònic!<o:p></o:p></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-7495132527584582772013-03-12T05:51:00.000-07:002013-03-12T05:51:10.847-07:00Patrick<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Habíamos quedado en una cafetería cercana a mi casa. No quería correr riesgos porque no nos habíamos visto nunca. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Sólo habíamos chateado. Me encantaba estar en casa sola y estar delante del ordenador hablando de temas varios con desconocidos. No tenía que ponerme guapa ni arreglarme para una cita virtual.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Quedábamos a las diez de la noche, después de cenar y eran mis momentos preferidos para desconectar del mundo exterior. No había responsabilidades ni cargas de ningún tipo; sólo había él y yo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Después de unas cuantas conversaciones por el chat, ya sabía cómo era el chico. Si no me interesaba, no hablaba más con él; lo eliminaba de la lista de contactos, así de sencillo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Pero cuando me gustaba uno, intercambiábamos teléfonos y oía su voz para cerciorarme que no era un desconocido; quizás había visto demasiadas películas y series.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Cuando estaba segura que no era un peligro, para la primera cita quedaba en un sitio concurrido y conocido. Siempre tomaba algo con él, y con una hora de conversación ya sabía si quería volverlo a ver o no. Antes de quedar con ellos, les pedía una foto para ver su aspecto físico. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Así que cuando me preparé para conocer a Patrick; después de haber hablado con él varias veces y pensando que sería como los otros, me llevé una grata sorpresa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Entré en la cafetería, vestida informal, moderna, y cuando lo vi sentado leyendo el periódico, mi corazón empezó a latir muy deprisa. La foto que me había enviado no le hacía justicia. Era alto, un metro ochenta y cinco, su pelo estaba recogido en una coleta con algunos mechones sueltos. Tenía una mirada misteriosa, sus ojos oscuros me recorrieron con apreciación. En seguida vi que le gustaba mi aspecto. El suyo era enigmático; pantalones negros, camiseta ajustada que te dejaba adivinar los pectorales y abdominales formidables que escondían, finalmente unas botas de vaquero. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Se levantó y me dio dos besos fugaces en las mejillas. Me ayudó a quitarme la chaqueta como un perfecto caballero y nos sentamos. Pedimos dos cafés y empezamos a hablar. Era como si nos conociésemos de toda la vida porque habíamos compartido horas y experiencias. La única diferencia es que en ese momento nos mirábamos los ojos y en seguida vimos que la química surgía a medida que estábamos juntos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Después de dos horas, me invitó a cenar a un restaurante italiano de la zona. Sabía que mi comida preferida era la pasta.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Para postre comí un tiramisú que me llevó directa al cielo de los deseos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Luego, paseamos por las calles del casco antiguo de mi ciudad. No hacían falta las palabras. Me cogía por la cintura, un pequeño roce de sus nudillos con mi mejilla, o un beso en mi mano; sentía que me derretía con sus caricias suaves y eran irresistibles para mis sentidos ya completamente inquietos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Noté su deseo latente y nos cruzamos las miradas para saber que pensábamos lo mismo. En el centro histórico había un hotel con encanto para turistas ávidos de visitar una ciudad medieval.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Fue nuestro destino. Pagó una suite espléndida, con unas vistas al río; cuando me detuve a contemplar las aguas transparentes con la imagen de la luz de la luna en el cielo estrellado, ya estaba completamente excitada.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Estaba de espaldas a él, creía que estaba preparando unas copas. De repente, sentí sus brazos rodeándome con ellos. Me apoyé en su pecho y mis dedos se movían solos en sus bíceps y sus manos. Bailábamos la danza del deseo. Me volvió a él y me besó. Primero suavemente, me entreabrió los labios, su lengua hacía tentativas para entrar en mi boca. Nuestras lenguas se enroscaron y el beso se volvió apasionado. Nuestras bocas se devoraban por el deseo. Me abrazó posesivamente<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>y me dijo en el oído: “nunca he deseado tanto a una mujer”.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Me quedé quieta, mientras me levantaba como si fuese una pluma. Me dejó en la cama estirada; se acercó y empezó a lamerme el lóbulo de la oreja, su lengua se deslizó hasta el cuello. Me estremecí de placer. Sus dedos recorrieron mi escote y a la vez bajó la cremallera del lado del vestido. Todo lo hacía lentamente, como si fuese un precioso tesoro por descubrir. Vio el sujetador de encaje y sus dedos recorrieron mi pecho. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">No pude aguantar más la tentación de tocar sus músculos por debajo de la camiseta. En seguida se la quitó para que tuviera más acceso a su piel. Estaba bronceado, reseguí su vello oscuro hasta la cintura; le bajé la cremallera de los pantalones para tocarlo íntimamente. Estaba realmente excitado. No pudo aguantar más mis caricias y de golpe se quitó toda la ropa. Lo tenía desnudo encima de mí. Mientras me besaba, sus manos me acariciaban los muslos y la entrepierna. Me dijo “veo que ya estás mojada”. No sabía ni como había quedado desnuda ante él. Su miembro tanteó la entrada y oí que me decía “eres tan deliciosamente estrecha que deseo llenarte para que veas las estrellas”. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">En ese momento, sonó un pitido extraño. Patrick se quedó quieto y me dijo “es mi busca, tengo que llamar a la central”. Se levantó, llamó por teléfono, resulta que había una emergencia y él tenía que irse. Así que nos despedimos y quedamos que nos llamaríamos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Nunca me llamó ni yo a él.<o:p></o:p></span></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-40998376266553860302013-03-08T08:41:00.000-08:002013-03-08T08:41:21.609-08:00Sara<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Recuerdo mis primeros inicios en el salón de belleza de mi madre. Cuando me saqué el graduado escolar, el mismo verano, empecé a ayudar en el negocio familiar. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Becky, mi madre, había sido una espectacular joven y bella del sur de Inglaterra. Había participado en varios concursos como modelo para principiantes en varias localidades cercanas a nuestra ciudad. Desde que era jovencita, le había encantado maquillarse, arreglarse el pelo y cuidar su apariencia física. Además tenía una habilidad innata en recomendar un color de lápiz de labios o una sombra de ojos a cualquier amiga. Se sacó el título para ejercer y montó su propio negocio de peluquería y estética. Tenía un don de gentes y una simpatía para tratar a todas las mujeres como si fueran especiales y les daba consejos para sacar el máximo partido a sí mismas.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Admiraba a mi madre por lo que había conseguido; era optimista por naturaleza y nunca se rendía, aunque tuviera problemas. Montar el negocio no había sido una tarea fácil para una madre soltera como ella, ya que estábamos las dos solas. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Mi padre nos había abandonado cuando tenía cinco años. Empezaba un trabajo y no duraba ni dos meses. Trabajó de camarero, de vigilante, de ayudante de mantenimiento, de conserje; sin embargo, no mantuvo ninguno de estos trabajos más de unos meses. Se sentía resentido porque mamá había triunfado en su negocio y en su proyecto. Quizás pensaba que era un fracasado y que nunca llegaría a igualar los logros de mi madre. Este sentimiento de inferioridad era un obstáculo en su relación porque ella hizo lo que pudo por salvar su matrimonio y para que él estuviera a gusto y cómodo, sin embargo no lo consiguió. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Vivíamos en Barry; mi madre aún reside allí. Es una localidad cercana a Cardiff, la capital de Gales. Siempre ha tenido un interés turístico por su playa, además también tiene un clima suave y temperado en invierno, buscado por innumerables familias para pasar un fin de semana alejados del frío y del mundanal ruido de la gran ciudad, consiguen relajarse y obtienen una tranquilidad apacible en un ambiente rural. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Mientras trabajaba en el salón de belleza, estudiaba el curso de formación profesional para sacarme el título. En la academia, practiqué como depilar, maquillar, hacer una limpieza de cutis, manicura, pedicura y masajes. Lo que me gustaba más era hacer masajes. Me encantaba tocar la piel, esculpirla con aceites y cremas, relajar los músculos, sentir como todo el cuerpo se iba distendiendo con los movimientos circulares de mis manos o con la presión de los dedos en los sitios más tensos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">El salón de belleza era sólo para mujeres, así que practicaba todos los pasos a seguir con ellas. Me decían que tenía manos de ángel, porque sabía cuándo presionar y en qué lugar tenía que aflojar el ritmo de la presión de las manos o de los dedos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Un día que me tocaba estar en recepción para tomar nota de los mensajes y para acordar citas por teléfono, se presentó un chico de unos dieciocho años; tenía el pelo castaño claro con un mechón más rubio en la frente y unos ojos color avellana perspicaces, no se le escapaba nada a su mirada. Me preguntó si ofertábamos masajes a hombres; yo le dije que el salón era exclusivo para el sector femenino y que en principio no era unisex. En ese momento, pensé que sería una buena oportunidad para practicar con el cuerpo de un hombre, ya que me imaginé que los músculos, las curvas, la forma, la piel no eran lo mismo. Así que le di hora para el sábado siguiente por la tarde.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Llegó el fin de semana y estaba impaciente por hacer el masaje y aprender más del cuerpo humano. El chico se llamaba James y me recordaba a Justin Bieber; con ese aspecto inocente e ingenuo que aparentaba. Cuando llegó, le acompañé a la cabina y lo dejé solo para que se preparara. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Cuando entré, me encontré con una sorpresa, porque James yacía estirado en la camilla, con sólo una toalla encima y en mi cabeza pensando que no llevaba nada debajo. Era un poco embarazosa la situación, pero pensé que tenía que hacer lo que hiciese falta para practicar con el cuerpo de un hombre. Así que me limité a pensar que era sólo un trabajo, aunque James era muy atractivo, con el cuerpo bronceado y jugoso. Estaba para comérselo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Me embadurné las manos de aceite y en el preciso instante que estaba a punto de empezar, se oyeron unos golpecitos en la puerta. Se abrió, apareció una figura alta, elegante, con una mirada de sorpresa. Era mi prometido; entró y con sus ojos me confirmó que hubiera tenido que practicar con su cuerpo y no con el de un desconocido.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Continuará…<o:p></o:p></span></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-14831635132418841412013-03-06T07:42:00.002-08:002013-03-06T07:42:44.872-08:00Eva<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Recordo el dia que em vaig fer la prova d’embaràs i va donar positiva. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Amb disset anys, era massa jove per tenir fills. Havia acabat d’aprovar la selectivitat amb bona nota per poder estudiar ADE; estava contentíssima. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Des de que era petita, havia tingut la vida planificada; estudiar, treballar, casar-me, tenir fills…Però, mai hagués pensat que un fet imprevist, faria trontollar-ho tot.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El meu amic especial es deia Toni i érem amics de tota la vida. Havíem estat veïns des de que érem petits, ens teníem molta confiança i ens ho explicàvem tot. Així que vam tenir relacions per provar i practicar. Vam prendre totes les precaucions; no obstant això, em vaig adonar que esperava un fill d’en Toni.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En vam parlar, i li vaig dir que jo el volia tenir. Els meus pares i els seus van posar el crit al cel. Al final van haver d’acceptar la meva decisió. No em vaig casar ni vaig anar a viure amb Toni. No volia que la criatura fos un lligam per una relació sense amor. La nostra relació estava basada en l’amistat i no havíem estat mai xicots. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Així que continuava vivint a casa dels pares i em vaig matricular a l’UOC, per poder estudiar i treballar. Estava com a dependenta en una botiga de roba. M’encantava el tracte amb el públic i aconsellar quin era el model que a la clienta li quedava millor. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vaig tenir en Marc, un nen preciós. Era l’amor de la meva vida. Va pesar 3 quilos 300 grams. La seva pell era fina i quan en Toni va venir a veure’l a la clínica, semblava que tingués por d’agafar-lo. No es feia la idea que havia estat pare; era lògic perquè ell estudiava enginyeria tècnica industrial, tenia els seus amics, fins i tot sortia amb noies, a més a més, la seva intenció era d’anar-se’n a Alemanya. Volia que en Toni fos lliure; apreciava massa la nostra relació especial per espatllar-la demanant-li que es quedés per mi i en Marc.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Els meus pares em van ajudar en tot el que van poder i més. Eren uns avis afectuosos i el mimaven molt. Quan anava al parc amb el meu fill, parlava amb altres mares i m’adonava que era diferent perquè no podia dir que el pare era el meu millor amic. No ho haguessin entès ja que vivia en una petita ciutat conservadora i provincial. Per aquesta tradicional societat, estava mal vist no tenir un home i estar sola amb el teu fill; a més no estava divorciada ni separada, però tampoc tenia un home que m’havia abandonat. En conclusió, no es podia explicar la veritable situació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En Marc va anar creixent i jo continuava sola. La meva vida era la feina i el meu fill. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan vaig acabar els estudis i la mestressa de la botiga de roba es va jubilar, em va traspassar el negoci. Encantada de ser la meva pròpia cap; m’encarregava del gènere, de la comptabilitat i vaig haver de llogar una noia simpàtica perquè m’ajudés. Molts dels vestits que venia eren encarregats a fabriques italianes. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Cada any anava a la setmana italiana de la moda a Milà. És una ciutat fantàstica, digna de visitar amb els seus edificis moderns, de vidre , metall i és coneguda pels seus grans magatzems. Centre industrial, econòmic<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a nivell internacional; també és un dels motors econòmics d’Europa. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">A Milà vaig conèixer en Fabrizio. Fabricava la seva pròpia marca de roba: vestits elegants amb un toc d’informalitat, faldilles dissenyades per lluir unes cames boniques, texans còmodes… <span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Els seus dissenys estaven pensats per la dona d’avui en dia; treballadora, emprenedora, malabarista i la majoria de cops mare. Així que en Fabrizio utilitzava uns materials econòmics de bona qualitat per accedir a aquest públic femení. Ens vam entendre de seguida. Havia trobat el que buscava per la meva botiga i em va donar l’exclusiva de la seva marca.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En Fabrizio es va convertir en una persona de confiança en la meva vida. Era molt més gran i madur, expert en tots els temes. Estava divorciat, amb dos fills que vivien amb la seva ex dona. Teníem una relació a distancia. M’agradava tenir totes les parts de la meva vida controlades. Quan anava a Itàlia per feina, era com si fos una altra dona. Em convertia amb l’amant d’en Fabrizio. Em convidava a una copa de “lambrusco” amb un plat de pasta, o simplement passejàvem per la ciutat abraçats. Era tot el que havia somiat sempre en un home. Em feia oblidar les responsabilitats i càrregues; podia desconnectar de la vida rutinària. No obstant això, era conscient que la nostra relació era impossible.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Un dia en Marc em va preguntar qui era el seu pare. No vaig saber què dir-li. Amb en Toni no n’havíem parlat d’aquest tema. Feia temps que estava vivint a Alemanya i només venia per visitar els seus pares dos cops l’any. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Després de la pregunta transcendental del meu fill, vaig decidir visitar en Toni per prendre una decisió entre els dos del que li diríem en Marc. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Els pares d’en Toni van insistir que m’emportés en Marc a Munich. Vam agafar un vol de seguida per anar-lo a veure. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan estava davant la porta del seu edifici, em vaig quedar bloquejada. Li havia dit al meu fill que anàvem de viatge per visitar el meu millor amic. En Marc no sabia que tenia un amic íntim perquè no havia vist en Toni des de l’hospital. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">En aquells moments tan delicats va sortir un noi de l’edifici, se’ns va quedar mirant a tots dos. Es va acostar al meu fill i li va dir “Hola Marc, sóc el teu pare i feia molt temps que us estava esperant a tu i a la teva mare”.<o:p></o:p></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-26969455295618843852013-03-01T06:55:00.001-08:002013-03-01T06:55:32.787-08:00Marta<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Treballo com administrativa en una empresa de productes ecològics en un petit poble interior, el qual no té mar ni muntanya; abans vivia a la gran ciutat amb la meva família, però quan em vaig casar, el meu marit i jo vam vendre els nostres respectius pisos i ens vam comprar un petit terreny en una urbanització molt bonica i ens vam construir la casa dels nostres somnis. Pensàvem que era la millor opció pels nostres futurs fills.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Ens havíem conegut en una sala de ball. Una amiga meva de tota la vida me’l va presentar i de seguida ens vam fer amics. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Ell era comercial; venia peces de recanvi de motos i cotxe. Es guanyava bé la vida i en aquells moments, jo estava a punt d’acabar els estudis d’empresarials. Vam festejar uns anys; li vaig presentar els meus pares i en Miquel els seus. Ens portàvem molt bé; els nostres caràcters eren semblants perquè aspiràvem tots dos a una vida senzilla i casolana.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Després d’uns anys de festeig, el següent pas va ser casar-nos i portar una vida exemplar; érem el típic matrimoni. Treballàvem, compartíem les tasques de la casa entre setmana, miràvem la tele abans d’anar a dormir…els caps de setmana sempre teníem dinars i sopars amb els amics o amb la família. Era una vida rutinària i monòtona, estava convençuda que era el que desitjàvem tots dos.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Portava un parell d’anys casada quan un dia vaig arribar a casa en una hora intempestiva. El meu horari sempre era igual; encara que aquell dia tenia migranya i vaig decidir plegar més aviat. En Miquel mai tenia un horari estable al ser comercial; hi havia dies que tenia més feina que altres.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan vaig entrar al garatge per aparcar el cotxe, hi havia el d’en Miquel. I vaig pensar que podríem aprofitar per preparar un sopar romàntic amb temps, ja que darrerament quasi ni ens veiem. Teníem moltes despeses, factures per pagar des de que vivíem a la casa nova.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Després de deixar les claus, la jaqueta i descalçar-me en el rebedor, vaig pujar les escales de l’habitació per canviar-me de roba i posar-me còmode. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vaig sentir sorolls a l’estudi, però no en vaig fer cas. Quan vaig obrir la porta, em vaig quedar glaçada en veure la imatge representada pel meu marit i la meva millor amiga. Estaven junts i el primer pensament que em va venir va ser “Què fan aquí sols?”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Vaig sortir corrent, en Miquel i la Susanna cridant-me i sentia que m’anaven al darrere, vaig agafar el cotxe i vaig marxar sense mirar enrere. <span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Recordo com si fos ara aquell dia, em van passar mil imatges al cap, algunes eren inconnexes, altres sense sentit; els veia junts al nostre llit, fent-se petons, abraçant-se, acariciant-se. Estava completament angoixada, pensant en el pitjor, així que vaig decidir deixar el meu marit i no voler saber res més de la meva amiga. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Aquell dia vaig anar a dormir a casa dels meus pares i no els vaig explicar res. Ells tan comprensius amb la seva filla em van deixar tranquil·la i van pensar que el que tenia ja em passaria. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">El dia següent vaig anar a treballar, igual que sempre, era un dia com un altre. Quan es va acabar la jornada, em vaig adonar que havia d’anar buscar roba a casa, ja que havia marxat sense pensar. Tenia un munt de trucades perdudes i missatges d’en Miquel i la Susanna. No els vaig mirar ni escoltar; no m’interessava res que em poguessin dir. No tenia ganes de sentir excuses ni mentides. Tot havia estat un engany.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Era vespre-nit, la casa estava silenciosa. Semblava que no hi hagués ningú. M’havia assegurat que en Miquel estigués fora perquè era un dijous i tenia partit de tennis al club. <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span style="font-family: Calibri;">Quan vaig encendre el llum de la sala d’estar, de cop, vaig sentir un munt de veus que em cantaven “Happy birthday”; en aquell instant, em vaig adonar que era el meu aniversari, me n’havia oblidat completament.<o:p></o:p></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-74746421572511957652013-02-22T23:56:00.001-08:002013-02-22T23:56:40.858-08:00Francesc<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Era muy joven cuando la conocí, estaba estudiando cuarto de eso, tenía quince años. Ella y su familia eran nuevos, se habían trasladado hacía poco, así que era el primer año que coincidíamos en clase.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Vivía en un pequeño pueblo interior de los Pirineos, no tenía nada de especial, lo único por lo que éramos conocidos a nivel nacional era por los deportes de invierno. Aparte de una conocida estación de esquí; teníamos un gran equipo de hockey hielo masculino y un importante equipo de patinaje femenino. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Yo no formaba parte de él, nunca me había sentido a gusto con el deporte.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>De pequeño, no había tenido habilidades ni capacidad para la gimnasia, donde me encontraba a gusto y en mi mundo particular era en la biblioteca del colegio para hacer los deberes, o simplemente leía aventuras de ficción y me transportaba a esos mundos mágicos que sabía que no existían y que sólo eran producto de mi imaginación desbordada. En esas aventuras, podía convertirme en cualquier héroe de película y siempre había una chica valiente e intrépida que me ayudaba a llevar a cabo cualquier hazaña. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Así que cuando conocí a la chica nueva, volví a soñar despierto. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Se llamaba Suzanne y era francesa. Era muy presumida, siempre llevaba los pantalones estrechos y ajustados a su cuerpo, tenía unas curvas maravillosas,<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>como eran de cintura baja, a veces se le veía el “tanga”, una chaqueta y botas de cuero y tops “desigual”. Tenía un “piercing” en la nariz y un tatuaje en una parte del cuello que tenías que fijarte<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red;"> </span></b>mucho para ver lo que ponía. Me acuerdo que cuando lo leí, me quedé de una pieza, porque me pareció muy sugerente; la palabra estaba en inglés y decía “freedom”.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Se dedicaba en cuerpo y alma a su pasión, el patinaje. Cuando la vi por primera vez en la pista, parecía que flotaba, iba tan deprisa que volaba. Se la veía fuerte, segura de sí misma, concentradísima, para mí era perfecta.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Nunca habíamos hablado porque ella estaba en el grupo popular, el de los deportistas, los cuáles no se mezclaban con los que no lo eran; si eras un “empollón”, un músico, un forofo de la informática, un dibujante de cómics…ya no podías entrar en este grupo de élite. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">La contemplaba de lejos con admiración. Siempre en la distancia, nuestros mundos y nuestras vidas eran demasiado dispares para que hubiese cualquier oportunidad para entablar una simple conversación o empezar una amistad.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Un domingo que había competición en el pueblo, fui al pabellón únicamente para ver la coreografía que tenía que ejecutar su equipo, en la cual, ella era <st1:personname productid="la protagonista. Iba" w:st="on">la protagonista. Iba</st1:personname> vestida de ángel, con un precioso vestido blanco, radiante, plateado. Fue una coreografía sorprendente porque los ángeles buenos luchaban contra las fuerzas del mal representadas por los ángeles caídos<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Estando allí, me imaginé bailando con ese ángel, representado por Suzanne, una chica de gran belleza y corazón puro. Estaba magnífica con su melena castaña larga y sus ojos verdes almendrados. Tenía la mirada perdida en sus movimientos suaves, a veces lentos, otros eran rápidos de seguir. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">De repente, una mano se posó en mi hombro. Era mi amigo, Edu, un chico apasionado por los cómics, siempre estaba dibujando y haciendo ilustraciones de historias. Me invitó a una fiesta que hacían después de <st1:personname productid="la competición. Me" w:st="on">la competición. Me</st1:personname> convenció para acompañarlo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">La fiesta se celebraba en casa de un jugador de hockey. Cuando llegamos ya estaba en su apogeo, el ambiente era apocalíptico. Un grupo explicaban chistes;<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>otro grupo hacía competiciones de bebida, otros jugaban a juegos de mesa, otros charlaban…los más atrevidos se besuqueaban en rincones íntimos. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">No me importaba nada de lo que veía, sólo quería encontrar a Suzanne ya que era el momento perfecto para decirle que me gustaba o simplemente para hablar con ella.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">De repente la vi, con sus amigas. Las llamábamos “Las patinadoras”, todas eran guapas, con un físico impactante y unas sonrisas increíbles. Parecían tener el mundo en sus manos.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Me acerqué para hablar con ella, estaba nervioso y las manos me sudaban. Sin embargo me atreví a saludarla, en seguida me contestó y me dijo que ya se había fijado en mí ya que íbamos a la misma clase. Me preguntó si quería acompañarla al jardín que necesitaba aire fresco, así que salimos fuera cogidos de la mano, era como un sueño. De repente, ella se paró, y me dijo que hacía tiempo que tenía ganas de estar a solas conmigo, se acercó y me besó en los labios suavemente, en ese instante floté, con los ojos cerrados volé al paraíso. Era como una de esas historias que me imaginaba; ella era mi princesa y yo su caballero. En ese instante, comprendí que los sueños se pueden convertir en realidad y que a veces, éstos superan la ficción.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">El primer beso nunca se olvida, aún ahora pienso en lo que sentí con Suzanne, mi primer amor.<o:p></o:p></span></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-41434838148692424132013-02-22T08:27:00.001-08:002013-02-22T08:27:19.146-08:00LOVE, WHERE ARE YOU?<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">Images in my heart, appear in my life when I need them to make an effort to carry on.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">My heart reminds me how I've loved you.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">Melody's waves without a happy ending and a night without wisdom.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">Don't go away, my love. </span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">The view of the sea makes me cry and the vision of snowy mountains make me feel sad.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">My memories of our friendship are always in my mind like a ship sailing without a destination.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">I've never forgotten neither your smile nor your glance.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">Please, wait me, my life without seeing you is a source of pain. You've always brighten my ordinary life.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">My soul is suffering for an unrequited love and I'm spending hours thinking of you.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">I sometimes suppose you are with someone who gives you what I couldn't offer in our past.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">My heart shouts silently your unforgettable words.</span></div>
<div style="text-align: center;">
<span style="background-color: white; color: purple;">I'm still waiting, where are you?</span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-25090789977046565682013-02-21T03:04:00.000-08:002013-02-21T03:04:27.576-08:00Vanesa<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Desde pequeña había tenido la fijación de encontrar a un príncipe azul, me rescataría de una vida aburrida, me pediría que me casara con él, vendrían los hijos y viviríamos una vida plena y feliz. Creía que era el único modelo a seguir; conocer a un hombre y entrar en la sociedad como la familia modelo.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Estaba<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red;"> </span></b>completamente equivocada, pero cuando eres joven e idealista, lo ves todo de color de rosa;<span style="color: red;"> </span>a partir de experiencias, la vida se encarga de demostrarte que todas las relaciones están llenas de matices y que no sólo existe<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red;"> </span></b>el blanco o negro.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Así que siguiendo este modelo fijo de vida familiar perfecta, me casé con Ricardo siendo muy joven, demasiado, sin experiencia en la vida y sólo habiéndolo conocido a él como novio. Fue mi primer amor, mi amante, mi compañero. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Tenía dieciséis años cuando conocí a Ricardo y él ya había cumplido los veinticinco. Era musculoso, atlético, fuerte, su cuerpo irradiaba una energía magnética que me atrapó en seguida. No tenía estudios, pero no me importaba que nuestros mundos estuviesen a años luz. Mis padres siempre se opusieron a nuestra relación; por la edad, por la experiencia, por los estudios. En realidad había un montón de razones para creer que era una locura; pero yo me enamoré locamente de la imagen que me había formado de él. Lo veía como mi héroe; me protegía mucho. En esos momentos pensaba que la protección era amor, con el tiempo me di cuenta de que no. Él trabajaba como albañil, pero tenía ambición y siempre me decía que su deseo era tener su propia empresa de construcción. Mientras tanto yo estudiaba enfermería. Los fines de semana salíamos con sus amigos; dejé de lado a las amigas de toda <st1:personname productid="la vida. En" w:st="on">la vida. En</st1:personname> aquella época, pensé que era lo más normal. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Cuando acabe los estudios, nos casamos en seguida y nos fuimos a vivir a un pueblo pequeño donde toda la gente se conocía. Creía que era lo mejor para nuestra hija y para construir una vida tranquila y sana en común. Elisabeth no tardó en llegar a nuestras vidas, quizás las madres no somos muy objetivas respecto a los hijos. Es ”Lizzy” para los amigos, mientras que para la familia es Eli. Cuando era muy pequeña tenía como modelo a la protagonista de una serie americana llamada “Lizzy Mcguire”. Tiene el pelo castaño claro y los ojos azules que los ha heredado de mi padre. Siempre sonríe y está alegre. A veces, me doy cuenta que vivo a través de su energía que no se agota nunca. Sigue siendo<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red;"> </span></b>pequeña, apenas seis años, sin embargo es lista y tiene una imaginación desbordante. Este curso ha empezado primero de primaria; cuando hablé con su maestra, me dijo que Eli tenía aptitudes para el dibujo, así que le regalamos unos cuadernos, con pinturas para que pudiese desarrollar su creatividad en casa.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Íbamos a todos los sitios juntos, no hacía nada sola, siempre Ricardo conmigo. Creía que era porque me quería y hubiese ido al fin del mundo conmigo. Estaba realmente equivocada porque eran<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red;"> </span></b>celos y posesividad hacia mí. Dicen que el amor es ciego; en mi caso lo fue realmente y no me di cuenta hasta que conocí a<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Roberto. Ejercía la medicina general en el pequeño consultorio público donde trabajaba. Así que era la enfermera que le ayudaba a atender los pacientes. Me encargaba pruebas, recetas…me lo pedía con una amabilidad inusitada, así que me sentía valorada y útil.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">No pasaba lo mismo en casa. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Llegó la crisis y Ricardo no había podido realizar el sueño de convertirse<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red;"> </span></b>en su propio jefe en su proyecto de empresa.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Así que pasábamos días en los que no podíamos salir por falta de dinero y a veces no sabía cómo animarle. Y empecé a compararle con Roberto. Mi marido se convirtió en un ser sin motivación, y sin ambición. Quería lo que me podría ofrecer un médico, no un simple albañil. Estaba siempre nerviosa e irritada con Ricardo. Los únicos momentos que me sentía bien era en el trabajo. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Roberto empezó a coquetear conmigo, un simple roce, una mirada cargada de significado, un piropo… me hacía sentir<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red;"> </span></b>deseada. O quizás era lo que quería pensar porque me sentía insignificante para Ricardo. Era como volver a sentir una inquietud y una excitación olvidadas. Me arreglaba más; compré vestidos “sexys”, me maquillaba para que se fijara más en mí. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Un día llegó a la consulta una chica despampanante. Llevaba el cabello recogido en un moño, vestía un traje de ejecutiva que parecía transmitir toda su seguridad. Tenía una mirada franca y sin tapujos me comentó que había venido a ver a su marido y cuando Roberto salió de su despacho y la vio, se acercó a ella y le dio un beso demoledor. En ese momento, lo vi todo claro, pensé, “es lo que tengo que hacer cuando llegue a casa, besar a mi marido como si fuera la primera vez, vivir mi realidad, tengo un marido, una hija; así que recuperar el deseo consiguiendo avivar el fuego subyacente que está en nuestro interior y volvernos a amar para siempre”.<o:p></o:p></span></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-4356869934423968682.post-57640508878018829222013-02-11T23:41:00.000-08:002013-02-11T23:41:00.034-08:00Johanna<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Estudié medicina porque quería ayudar a <st1:personname productid="la gente. Era" w:st="on">la gente. Era</st1:personname> mi objetivo principal, pero se convirtió en algo que no tenía nada que ver. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Vivía en Berlín, una ciudad de contrastes; habiendo pasado por una guerra y una transición después de la caída del muro, estaba llena de recuerdos; era un reflejo de la sociedad alemana. Con sus avenidas amplias, sus monumentos reconstruidos, su historia en cada fachada de sus edificios centenarios. La zona este, RFA, tenía las reminiscencias de un pasado comunista y oprimido, mientras que la zona capitalista de la RDA no tenía nada en común con ella. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Es una de las capitales más importantes de <st1:personname productid="la Uni�n Europea" w:st="on">la Unión Europea</st1:personname> y acumula riquezas culturales, artísticas de primer nivel. Es una ciudad que ejerce una gran influencia en el ámbito económico a nivel mundial. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">La sanidad y la educación públicas son unas de las mejores bazas que posee Alemania. Trabajaba en un hospital muchas horas a la semana; haciendo guardias, urgencias, durmiendo pocas horas. Al principio me gustaba este ritmo de trabajo, con estrés, nervios, era un reto para mí, daba lo máximo de mi misma, aprendía, tomaba experiencia, me parecía que era lo que necesitaba.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;"><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Además conocí a Hans, un atractivo médico que me hacía suspirar siempre que me miraba. Trabajábamos juntos y formábamos un equipo invencible en el quirófano. Él quería ascender y llegar a ser el jefe de cardiología. Tenía ambición, me gustaba que fuese tan seguro de sí mismo, tan puntual, tan responsable, tan organizado…. Pensaba que era como él, pero después de tanto tiempo trabajando del mismo modo, en un sistema que no te dejaba ni respirar, me encontraba como asfixiada de tanta burocracia y la persona idealista que había sido antaño, cuando era más joven, ya no sabía ni donde se había ido.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Un día, mi mundo cambió.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Mi mejor amiga no era alemana, sino que había venido de los Emiratos Árabes, para estudiar “Ciencias medioambientales” en Berlín. Alemania es uno de los países más concienciados con las políticas ecológicas y el reciclaje a gran escala. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Un día vino a verme al hospital y me dijo que su padre estaba muy enfermo. Me pidió ayuda, no sabía a quién más acudir, yo era su última esperanza. Naturalmente ni me lo pensé, claro que me iría al desierto para ayudar en lo que pudiese, así que se lo comuniqué a Hans. Se enfadó, nunca lo había visto perder los papeles, ni conmigo ni con nadie, siempre tan controlado e invulnerable, a veces pensaba que era insensible. No entendía porque tenía que hacerlo, a causa de su actitud, tuvimos una grave pelea en el trabajo, él decía que dejaba<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red;"> </span></b>escapar una gran oportunidad en mi vida profesional. La verdad, no lo conocí hasta ese momento que me demostró que para él era más importante el trabajo que ser un buen amigo.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Así que cogimos un avión y nos fuimos<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>a Abu Dabi, allí nos encontramos con su hermano que llevaba un traje a medida, le quedaba como un guante, era elegante, refinado y con muy buen gusto. No parecía un “jeque”, que era lo que me había contado Mina; así que recorrimos el desierto con su magnífico coche a tracción en las cuatro ruedas y en seguida nos encontramos en el campamento de su familia. Allí, tanto Mina como Rashid se cambiaron de vestimenta beduina, para no desentonar me puse un pañuelo en el pelo. Visité a su padre, pero era demasiado tarde para salvarle. La tribu tenía un “hakim” que hacía de médico y curandero. No creía en mi magia como doctora, en seguida<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>tuve que poner mucho esfuerzo en adaptarme a las costumbres y no ser mal educada porque son muy susceptibles a los cambios. Viven como sus antepasados en el desierto, en tiendas y alejados de cualquier comodidad de los países occidentales. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Ayudé a una madre a traer su hijo al mundo. Fue una experiencia única, hacía tiempo que no ejercía la medicina de esa manera y me sentí otra vez útil, relajada. El padre me regaló un alazán magnífico y este gesto para mí fue más importante que todo el dinero que ganaba en mi país. A veces, no me daba cuenta, pero Rashid me miraba desde la distancia; montado en su caballo parecía un príncipe sacado de alguna novela de las mil y una noches. Había estudiado en Harvard y tenía una formación envidiable. Su familia tenía muchas empresas y extensiones de terreno, es decir eran riquísimos, lo admirable era que preservaban sus costumbres a costa de la modernidad. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Un día Rashid me invitó a la ciudad a cenar. Me compró un vestido exquisito que en principio no quise aceptarlo, pero allí es como un insulto. Así que me lo puse, no me parecía a mí misma, creía que estaba soñando. Me fascinaba; sus modales, su exquisito trato, su inteligencia. Más tarde me explicó que había concertado el matrimonio de Mina, con otro jeque de otra tribu. Este hombre tenía como mínimo setenta años y Rashid dijo que eran negocios y una tregua de paz entre ellos. No entendía cómo podía hacerle eso<b style="mso-bidi-font-weight: normal;"><span style="color: red;"> </span></b>a Mina, se lo razoné, sin embargo, no quiso escucharme. Nos marchamos de la ciudad en silencio, sintiéndome a años luz de él. <o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Cómo podía ser que hubiese estudiado en los mejores centros educativos, pero ni sus ideas ni sus raíces habían cambiado. Él era el jefe de su tribu, el hermano mayor y tenía que hacer lo que estuviese en su mano por el bien de los suyos. Quería cambiar esa cultura, esas tradiciones, lo quería cambiar todo, sabía que no podía porque no me habrían dejado.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>La paz que había conseguido se había evaporado rápidamente y tenía que hacer algo por Mina. Pero no pude hacer nada, así que le deseé lo mejor del mundo y me marché.<o:p></o:p></span></span></div>
<div class="MsoNormal" style="margin: 0cm 0cm 10pt; text-align: justify;">
<span lang="ES" style="mso-ansi-language: ES;"><span style="font-family: Calibri;">Ahora vivo con Hans en un apartamento en Berlín. Aún trabajamos juntos, pero no tantas horas ni con tanta dedicación. Cuando llegué a Alemania, él ya me estaba esperando en el aeropuerto, con una sonrisa en sus labios y con un ramo de flores a modo de bienvenida. En ese momento, me di cuenta que lo que había vivido en el desierto era como esos sueños que nunca se hacen realidad. Mi vida estaba allí, en Alemania, con Hans y en el hospital que encontraba aburrido. A veces la vida te da lecciones para que cambies únicamente lo que necesites y valores lo que tienes y lo que podrías perder.<o:p></o:p></span></span></div>
Literaturahttp://www.blogger.com/profile/00423919168307326915noreply@blogger.com0