Carla-Infantesa

Acabo de celebrar el meu aniversari. Ja tinc vuit anys i faig tercer de primària. Em sento gran. Podríeu preguntar-vos perquè em sento així, i és perquè m’he enamorat.

Estudio en un col·legi públic de la província de Girona, no diré el nom perquè em podríeu reconèixer.  Els pares em volien matricular en un centre privat, però com que al pare ja no fa hores extres a la feina,  i a la mare li han retallat el sou, van haver d’inscriure’m  a una escola pública. El pare és lampista i la mare és tècnica en educació infantil. A la mare li agraden molt els nadons i el pare sempre està arreglant aparells que s’espatllen. No tinc germans ni germanes, quan els pares volien ampliar la família va començar la “crisi”, així que m’he quedat com a filla única. Això sí, tinc molts cosins i cosines. Sempre fem dinars familiars i el que m’encanta és tenir la casa plena. Tinc moltes amigues, una d’elles es diu Laia i els seus pares són molt amics dels meus, així que sempre que podem estem juntes. Vivim al mateix barri i sempre anem al parc que hi ha davant de casa. El meu tiet és soci d’un club de futbol i quan hi ha partit hi anem tots. A mi no m’agrada aquest esport, el trobo avorrit, prefereixo el ball. Faig hip-hop a l’escola i amb la wii m’ho passo molt bé!!! També vaig a un taller de teatre, m’agrada disfressar-me, maquillar-me i posar-me talons quan puc. Sempre li agafo les sabates a la meva mare, ja està acostumada.  M’encanta parlar per telèfon i xerrar de qualsevol cosa.  Aquest curs he començat a fer francès i només sé “Comment tu t’appelles?” “Je m’appelle Carla” i poca cosa més. Amb l’anglès sé més paraules, perquè miro dibuixos animats en aquesta llengua, des de ben petita els pares m’han dit que l’”english” és molt important pel meu futur i jo me’ls crec perquè són els meus pares. Aquest any em posen molts deures i la mare m’ajuda. A vegades ens enfadem perquè em costa concentrar-me i faig les multiplicacions malament. Les matèries que em van millor són “coneixement del medi” , “manualitats i plàstica”, “idioma” i les que em van pitjor són “llengua i càlcul”. Sé que m’he d’esforçar més i treballar més a casa, això la senyoreta li ha dit a la mare, encara que també li ha dit que em porto molt bé a l’escola. M’agrada molt l’escola perquè sempre aprenc coses i m’agrada l’hora del “pati” perquè puc jugar amb el meu millor amic. Es diu Nil i és molt maco. Totes les nenes volen jugar amb ell, és tan divertit i graciós…És rosset, amb “peques”, sempre riu i fa entremaliadures. Juguem a fet i amagar i mai sabem on és. Però de qui us vull parlar és d’en Malik. És un nen  que ha arribat nou a classe aquest curs. Ve del Senegal i ara juga amb nosaltres i li parlem en català perquè l’aprengui. És de pell fosca i té uns ulls molt macos.  Sap dibuixar molt bé. Sempre porta un penjoll al coll que diu que li porta sort, és fet a mà per la seva tribu del seu poble.  És una curculla feta de fusta.

 L’altre dia em va ensenyar un dibuix on sortíem ell i jo. Estàvem tots dos agafant-nos la mà. Era tan fantàstic! També em va passar un paper on hi havia dibuixat un cor. Vaig pensar “m’estima?”. Ostres, no m’havia passat mai que un nen em fes sentir així, l’amor és això? Em vaig preguntar. Sentia unes emocions que no havia sentit mai per ningú. Tenia ganes de veure’l, de jugar amb ell, de sentir la seva veu, d’estar amb ell, i quan va arribar el dia del meu aniversari va venir cap a mi i es va treure el penjoll i me’l va posar a mi. Em va dir que me’l regalava perquè tingués sort i em va fer un petó a la galta. Aquell moment  va ser inoblidable, ara sí que puc dir que m’he fet gran.

http://www.flickr.com/photos/desdibuix/4044589288/